dimarts, 18 de setembre de 2007

Tenc un pretendent!!

Així és! tenc un pretendent!!
La història comença el dissabte passat no, l'altre, a la trobada de geganters de Palma. Ens va tocar dinar en dues taules i na Mª Eugènia i jo seguérem amb els nins a una taula de banda, entre la nostra de grans i la dels geganters de Campos (els de l'associació).
Quin bestiar!! Una guarda de fadrinots amb un look molt de la terra, fins com ells totsolets, amb uns colors ben sans i unes còrpores més que destacables.
El dubte que tenien era saber si estàvem casades perquè duim anells però no sabien si eren de casada o de "mudar", va dir un.
La cosa va començar amb rialles, conyes, batalla de pebre, pa i coca.
Al final un comiat entre rialles i bromes.
Ja me demanaren si era fadrina i ja provaren d'arrambar-se més del que se consideraria normal.
Dissabte passat a la trobada de Binissalem hi tornaven ser, supós. Dic supós perquè tot i tenir els gegants aprop dels nostros mai els veig abans de començar la cercavila. Supòs que deuen ser a "posar benzina" abans de començar.
La cosa és que quan ja desmuntavem els gegants vaig enviar les nines a agafar lloc al sopar, per poder estar tots junts. Va ser entrar al pati aquell i sentir un critarro de "GUAPPAAAA!!" "JA ME PENSAVA QUE NO VENDRIES!!"
Sí, eren ells, una altra vegada asseguts a la taula del costat.
Aquesta vegada ja "tenien confiança" i un d'ells se va passar el vespre tirant-me besadetes, fent-me "iujus" i tirant conyes fins que al final, quan ja m'havia acomiadat dels anfitrions me vé, m'agafa i me diu:
Ell: què no me donaràs dos bessos?
Jo: venga...
Ell: (dues besades) (dues més) (dues més) (dues més)...
Jo: me gastaràs les galtes!
Ell: Te puc demanar una cosa?
Jo: prova-ho
Ell: ets casada o fadrina?
jo: Fadrina (ERROOOOOR!!!!)
Ell: i festeges?
jo: estones...
Ell: no voldries ser la meva al.lota? (més besades)
jo: uuuuh... ara me va molt malameeent... me'n vaig que me deixen!!

Mare meva!! quin sujeto!

7 comentaris:

R¿@ll€$ ha dit...

ai xisca... a partir d'ara ja mirarem de seure enfora dels campenses, x cert: en covero s'altre dia va dir k havia xerrat amb no se ki d'alcudia i k mos convidaven a anar a sa trobada de dia 29, a les 18 h (crec, confirmeu amb ell) hem d'estar plantats.

Chis ha dit...

Rialles, jo si no tenc un paper firmat que me vé de l'ajuntament es com si no m'haguessin dit res. Avui he confirmat els de dia 7, que és l'únic que tenc paper oficial. Ah, això dels campaners, cap problema així reim. Val més estar aprop i els veurem fer el colló.

Xavi Parrec ha dit...

A mi me digueren que si me feia geganter aniria per sa peninsula, caps de setmanes plens de jovenetes geganteres i coses per l'estil. Encara ho esper, jejeje

També podriem fer com els dimonis de sa Pobla, anar a Central Park.

mianco ha dit...

Si t'arriben els papers... No els perdis amb els de Campos!!! Jua jua jua!!

Chis ha dit...

Això és enveja puta! jo puc dir que he lligat un... un... bé... m'estim més no recordar-ho que el sopar me farà mal jojojo.. no és pagat perquè vos pogueu fotre de jo per una altra cosa.

Premsòmetre ha dit...

La frescor intel·lectual d'Antich


La Llonja de Palma tornà a ser, dilluns passat, una llonja de merca-ders. Es tractava de mercadejar amb productes delicats, els sentiments de les persones, la frustració de la ciutadania, el valor de les paraules, la sensibilitat social del govern, la decència política, els ecos llunyans de l’ètica, els vestigis de l’honradesa... Tot plegat, no és bo d'avaluar. El cas és que el senyor Antich no vol pagar el preu de les coses. I organitza una gran operació mediàtica amb el pretext d’assegurar-se la unitat del seu govern i dels seus càrrecs. Tenia dubtes al respecte? No, home, no. Si hi hagués alguna dimissió o alguna discrepància interna, tot plegat assoliria un cert grau de versemblança. Ara per ara, aquesta sessió a la llonja dels mercaders no és una conjura, és una gran operació de Corporación Dermoestética per amagar la cel·lulitis ideològica i la flacciditat moral. El primer objectiu: inhabilitar la veritat silenciant-ne els aspectes als quals els moviments ciutadans han estat més sensibles. I repastar la semàntica com si fos plastilina. Així, podem registrar el naixement del Llenguatge Antich —LA— que, per la crònica d'ahir de DdB, defuig subtileses i matisos. Serà convenient que algú vagi estudiant aquest llenguatge i estigui atent a la seva evolució. Una primera nota sobre el significat d'algunes expressions que se sentiren dilluns a la llonja dels mercaders: s’han de prendre les decisions sense «judicis previs», significa que hom no ha de tenir en compte els compromisos electorals. Diu Antich que l’electorat acaba fent pagar les discrepàncies internes de l'Executiu, i no diu res de si aquest electorat acaba fent pagar l’engany. Del simulacre de conjura en diu «Pacte per la Ciutadania». Ara, on el LA ens omple de torbació és quan Antich, precisament Antich, reclama que s'actuï amb «frescor intel·lectual». Potser devia haver detectat en el seu govern una certa pesanteur de pensament, una excessiva obstinació per aprofundir en la reflexió sobre les coses, una càrrega insuportable de filosofia política. Què deu ser per a Antich la frescor intel·lectual? Perdonau que hi insisteixi, però és el cas que no sé associar el president amb cap de les possibles interpretacions que se m’ocorren, llevat d’una: la renúncia a la memòria portadora de compromís. (En tot cas, allò que no perdonà l’electoral el 2003 no foren les discrepàncies internes, sinó la ineficàcia i la ineptitud demostrades en algunes àrees de govern).

Guillem Frontera. Escriptor.

Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?3289+6+189594

xisco ha dit...

Ja veuràs com encara hi cauràs amb es geganter... ja t'ho som dit, però en volia deixar constància. :p