més divertida era aquella de n'Arale Norimaki. Sempre vaig pensar que allò no eren merdes, eren alguna cosa tipus cotó de sucre.
Un dels "amics" que ells no saben que son amics meus però jo ho som d'ells, agraïda pels moments meravellosos de lectura interessant que m'ofereixen, en Pepino, de PEPINISMO , ens ha oferit una cosa que sempre vaig pensar que devia existir en algun lloc de Japó: una màquina de merdes de n'Arale. Aquelles merdes negres, marrons o roses amb ulls i cara riallera. N'Arale les clavava a un bastó i corria amb elles encalçant n'Obokaman... l'amor és tan bell...
Però bé, tornat a allò que ens interessa, la màquina expenedora de merdes i el reportatge que ens ofereix personalment en Pepino.
D'en Pepino he de dir que a banda de viure al Japó i teniu una web interessantíssima trilíngüe (castellà, anglès, japonès) PEPINISMO, és conegut mundialment perquè és músic: fa música usant únicament gameboys com a instruments. S'ha de destacar que ha participat a festivals de música electrònica arreu del món, els més importants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada