Va de carpaccio!

Ai, estimats meus! això és un no parar!
De Nadal cap aquí he tengut molta feina i més que en vengui!
Primer de tot, i per a tots aquells que m'estau recordant constantment que penj poques receptes, vos pos l'enllaç de la col·laboració d'aquest mes que he fet per Café y Mas: Carpaccio de tomàtiga amb trempat de cafè.


La cosa és que a Barcelona, en un sopar de bloggers d'allà al restaurant Àtica, vaig recordar com m'agrada el carpaccio, si està ben fet i el producte és de qualitat.
El que vaig menjar a l'Àtica era de filet de bou amb formatge parmesà i pinyons torrats. Vos en deix una foto perquè el pugueu gaudir, encara que només sigui amb la vista (amb la boca i la panxa va fer una molt bona feina)

El carpaccio que jo vos proposaré avui el vaig preparar per un sopar que me va comanar algú que confia cegament en mi. La punyeta va ser que la peixatera me va veure venir i me va enroscar un tros de bacallà que per una banda era preciós i per l'altra tenia tota l'espina gruixada entravessada que no me va permetre fer talls grossos que havia previst segons la cara que m'havia mostrat (me vaig recordar d'ella i de tots els peixaters tot l'horabaixa).

Carpaccio de bacallà

Ingredients:
Llom de bacallà fresc (vigilau que no vos hi fotin l'espina, com a jo)
tomàtiga madura
olivada
oli d'oliva
sal
pebre bo
tabasco

Per començar posau el bacallà, ja sense pell i ben net de qualsevol espina, dins el congelador perquè agafi cos i faci més bon tallar. Convé tenir-li un parell d'hores.
Ratllau la tomàtiga. La meva era de les de pruna, ben madura i dolça. És aconsellable que, un cop ratllada, proveu de treure-li el màxim de suc i que quedi només la polpa. Trempau-la bé amb oli d'oliva verge (jo el vaig posar d'arbequina), sal i unes gotes de tabasco. Tastau si és prou saborós i reservau-ho.
Quan el peix ja hagi agafat una mica de gelor, treis-lo i, amb una ganiveta ben esmolada i de tall fi, anau fent llesques del bacallà tan primes com pugueu, gairebé transparents, i anau posant-les esteses damunt un plat.
Amb un pinzell de cuina, pintau amb la tomàtiga el plat que useu per treure a taula (que sigui pla) i anau col·locant una capa de talls de bacallà fins que arribeu a tapar tota la superfície que havíeu pintat.
Per acabar, posau-hi una mica de pebre bo, un bon raig d'oli i escampau-hi una mica d'olivada, del que en diuen els pijos, paté d'oliva (oliva negra capolada amb una mica d'oli)


Per menjar aquest carpaccio, vos recoman que talleu ben primes unes llesques de pa i les torreu dins el forn perquè quedin ben cruixents. Si el pa no és del dia, molt millor, podreu fer les llesques més primes i quan sigui torrat no se coneixerà!
Au idò, avui dues receptes pel preu d'una.

I per acabar, una altra notícia!
Can Loi serà present a la carta d'un gastrobar cultural que obrirà el mes que ve a quasi l'altra banda del món! És una passada que te contactin des de Lima, Perú, per demanar-te de participar en aquest projecte tan engrescador que se diu Koca Kinto. Gràcies Herbert per pensar en Can Loi (properament tendreu més informació)

PD: qui me va comanar el carpaccio m'ha enviat un missatge de matinada per dir-me que era de 10!