dilluns, 13 de setembre de 2010

Au, que ja fa colló!

au, au, au... a la feina una altra vegada que entre una cosa i l'altra m'han passat dos mesos sense actualitzar el blog i no és que no tengui moltes coses per contar!
Aquest estiu ha estat increïble. He passat d'una depressió perquè no tenia res a fer a un excés de feina i de projectes en marxa per Can Loi. La feina, l'estudi, els esforços i el temps dedicat a Can Loi han començat a donar fruit d'una manera esponerosa.
Però començarem pel principi, no fos cosa deixàs res.
L'aventura estiuenca va començar a Madrid participant al Tapas&Blogs i al taller de cuina de Anna Mayer. Arribar-hi va ser una odissea perquè vaig viure un motí dins l'avió que va acabar amb els civils que se'n duien dues madones, bé... "dos señoras" deien elles. Ja arribada a Madrid, vaig passar uns dies hostejada per l'estimat Kelete, i coneguent a la "crem de la crem" de la grastrosfera espanyola. Vaig flipar en colorins.
La cosa va continuar a Santiago de Compostela, al restaurant Casa Marcelo, del xef Marcelo Tejedor (amb estrelleta de can Mixelin i tot). La cosa és que va ser increïble com vaig arribar allà, de la mà d'un altre cuiner, aquest afincat a Bilbao, Diego Porrua i que me va deixar en mans d'un cap de cuina i d'un equip joveníssim que complia allò dels JASP, joves però sobradament preparats. Quina gent més increïble. La veritat és que els enyor moltíssim, més que molt.
Just tornada de l'aeroport, unes noces precioses.
I ha continuat l'agost ple de feina, de l'oficial, i de feinetes, de les de Can Loi: algun catering, col·laboracions aquí i allà, la participació en un projecte "a gran escala", redactar i presentar projectes, tramar-ne d'altres, i moltes proves.
Per acabar el mes, unes noces molt sentides, les den Toniet, el meu cosí preferit.
Del setembre encara no puc dir massa, però hi ha algun projecte gran i un parell de petits, i sobretot s'ha de treballar tot el que vendrà a l'octubre que serà, al manco una cosa, grossa grossa!

Bé, amics, vos he fet 5 cèntims del meu estiu, perquè molts de vosaltres, lectors estimats, m'heu escrit demanant-me què havia estat de jo.
A partir d'ara aniré ampliant cada una d'aquestes coses que vos he mig contat, perquè cada una val una entrada, o dues, o...

Au, idò, avui que ha començat l'escola, també donam per recomençada la feina al blog de Can Loi.
Ah! i moltes gràcies per continuar aquí.

I per acabar, vos deix un "posse natural", una de les coses que han marcat el meu estiu, i pel que veig, marcaran també la tardor i esper que sigui una marca de per vida.

8 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Hola Chiseta nostre! Quines ganes teníem de Can Loi! El teu estiu ha estat sublim, has triomfat.
M'agrada saber que formem part del mateix projecte "a gran escala!!

;-)

Chis ha dit...

Ai, Vermells estimats,
vosaltres jugau en una lliga superior!!
Per cert, que ens veurem aviat??
Una abraçada llarga, parella!

starbase ha dit...

Francesca, JA ERA HORA DONA!!

És fantàstic que tornis a tenir activitat blocaire, un regal per a tots nosaltres.

:)

Chis ha dit...

Starbase, rei, moltes gràcies.
AixÍ fa bon fer una "reentré".
De totes maneres, encara que el blog no s'actualitzi, Can Loi no para!

josep ha dit...

Chis.
Encantats de saber noves teves.
Esperem que la nova temporada sigui tan "plena" en tots els aspectes, com és preveu.
Una abraçada

Chis ha dit...

Ei, Josep!!
Esperem que sí!
Salut!

Francesc ha dit...

Ja feia temps que t'esperàvem a Can Loi!! Ben retornada!! Sí que has tingut un estiu atapeïdet!! Per cert, el "posado" t'ha eixit natural del tot. ;D

Anònim ha dit...

Per si encara cerques blogs de cuina aqui et deix aquets dos: http://lacuinadelmandariner.blogspot.com/2010_08_01_archive.html

www.cuinant.com