dissabte, 15 de maig de 2010

Som caparruda!

Encara record el primer muffin que vaig menjar. Va ser fa molts d'anys, a ca n'Ikea, d'aquells de 1 euro amb un cafè que, si no vaig errada, encara vaig pagar amb pessetes. Des d'aquell dia que cerc, llegesc, compr, compar, deman, aprenc i prov receptes de muffins.
Ja fa un any que vaig anar als Estats Units i allà vaig menjar els muffins més bons de la meva vida i me vaig gastar la cara d'entrar en una pastisseria i demanar quin era el secret per aconseguir un muffin tan bo. Aquella pastissera me va demanar d'on era i me va dir que el secret era "pasta cullerada i forn molt calent" (traducció literal del que meva dir).
La meva cultura de pastes dolces de coques i quartos s'enfronta violentament amb aquelles instruccions: aquí el secret de les coques és un forn calent però no massa fort (uns 160º com a molt) i una pasta molt treballada, amb molt d'aire, molt fina i clara.
Promet que he lluitat amb tota la força del meu batedor per demostrar que la meva cultura cocaire tenia sentit, però no... aquella americanota enorme tenia raó: "pasta cullerada i forn molt calent".

Aquí en teniu la prova visual de com ha crescut la pasta, espessa, posada a cullerades dins el motlle de paper, forn al màxim per agafar temperatura i després a 220º durant tota la cocció.

Vos deix la fórmula que he usat per fer la pasta:

200 gr de farina integral
una grapada grossa de flocs de civada
100 gr de sucre
2 culleradetes de llevat químic
un polsí de sal
1 ou batut
200 ml de llet
50 ml d'oli
una grapada de nous a trossos
una cullerada d'essència de vainilla

La tècnica de la pasta és, per una banda mesclar els sòlids i per una altra banda els líquids i després ajuntar-ho tot de formà ràpida. A damunt hi podeu posar un parell de flocs de civada o de sucre, com si fos un topping.
S'ha d'enformar entre 15 i 20 minuts i com sempre, la part més dificultosa és la d'esperar que refredin un poc per poder tastar-los.

Ah! els motles de coloraines els vaig comprar a ca n'Ikea un dia d'aquests que no havia de mester res i vaig tornar carregada... No sé com ho fa l'amo n'Ikea... sempre me fa comprar qualque cosa i en sortir tenc una gola terrible de cafè i muffin d'1 euro...

9 comentaris:

josep ha dit...

Chis,
Magnífics aquests muffins de Can Loi. A quin lloc dels USA vas menjar aquests muffins tant bons dels que parles?.
Una abraçada

Chis ha dit...

Josep,
de muffin dolent, a USA no en vaig menjar cap, tots eren o bons o millors:al berenar de l'hotel, a paradetes de carrer, cafeteries, salons de te, pastisseries, fins i tot a una zona de servei de carretera hi vaig menjar muffins espectaculars i pastís de pastanaga brutal.
La pregunta en qüestió la vaig fer a Nova York tot i que a Washington ja m'havien dit una cosa semblant.

xisca ha dit...

Hola Chis,

Molt interessant aquest post!!! Amb el teu permís la propera vegada que faci muffins els faré així. Moltes gràcies per a compartir-ho.

Una abraçada

Chis ha dit...

Xisca,
ja me contaràs com t'han anat. Ara, l'endemà d'haver-los fet, me n'he fotut un per berenar amb un cafetet i per primera vegada un muffin fet meu és més bo l'endemà que acabat de fer.
Una aferrada forta!
Salut!

Francesc ha dit...

Hola!!! Si no ho he entés malament, es tracta de preparar les coses separadament, juntar-les de seguida i col·locar-les en els motlles a cullerades i ja està? Doncs, fan una mengera de por!!! I a mi que això dels muffins em recorden les magdalenes... Però deu ser diferent, no? Estic content que hages passat un guster amb eixos muffins que fan tan bona cara. Ara mateix me'n menjava un parellet. Besades

Chis ha dit...

Francesc,
ho has entès perfectament! Bons hi van sortir molt.
I efectivament, els muffins són una cosa i les magdalenes una altra de ben diferent.

Maryam Rosello ha dit...

Hola Chis, t'he trobat en es blog den Iban.
Jo vaig estar als Estats Units en març....i no vaig provar ni un muffin!!serà possible?
Una forta abraçada desde Eivissa

Chis ha dit...

Maryam!!! no pot ser!!!! oooooh quin pecatot!!!! bé, ara els hauràs de tastar aquí!
Benvinguda a Can Loi. Una abraçada!

tkep203 ha dit...

El pasta es veu deliciós! Jo també panets al forn i sempre és bo aprendre noves tècniques i nous ingredients. Gràcies per compartir!


Kimberly Harris
ImagineConsultation.com - "SEO Company that Cares!"