dissabte, 2 de gener de 2010

Any nou, nova secció i postres gallegues

Texto en castellano

Primer de tot: molts d'anys i bon any!
I dit això, amb l'any, començ secció nova a Can Loi. Bé, no sé si li hauria de dir secció o què, la cosa és que a partir d'ara vull incloure receptes que m'arriben d'amics i coneguts que no són ben bé mallorquins, però que sí que ja ho són. És a dir, a partir d'ara, trobareu alguna recepta i experiències de gent de fora de Mallorca que m'ha volgut ensenyar alguna coseta del seu món, de la seva terra, de la seva cultura...
La primera experiència l'he tenguda amb n'Elena. Ja vos havia parlat d'ella fa temps perquè és una de les que me preparen el "bocata d'amic" quan no tenc temps de dinar a ca nostra i he de quedar a Palma. Ella i na Maria m'acompanyen molts de migdies quan din on fan feina i després feim un "pecat mortal" per postres (ai, la merenga)...
N'Elena és gallega, d'aldea que diu ella, i és com un cap de fibló d'energia: xerradora, riallera, sap fer de tot i si no en sap, n'aprèn. Va arribar a Mallorca fa molts d'anys i va aprendre cuina mallorquina en una "casa bona" de Ciutat. Moltes vegades ens contam batelletes gastro-culinàries i quan li vaig comentar la idea de posar receptes que m'ensenyàs la gent de fora de Mallorca s'hi va apuntar de cop: "te haré chulas".

I què és això? vaig dir jo... idò és un plat dolç quasi oblidat que se feia al seu poble, ui no, aldea!, per brufar les noces. És un plat de festa i d'aprofitament del què tenien: ous de les gallines, llet de les vaques i pa dur, una mica de sucre i poca cosa més, què vos pareix?
Dia 28, diada que, com les verges, tothom celebra i ningú fa festa, vàrem quedar que me duria aquest dolç.

Ingredients:
Molla de pa dur
ous
oli
llet
sucre
canyella
llimona

Primer de tot s'ha d'esmicar la molla de pa amb les mans fins que quedi com una farina. A continuació, s'hi ha de posar els ous i un poc de sucre. Ha de quedar amb una textura no massa clara.
Posarem oli en una paella a encalentir i hi anirem fregint cullerades de la pasta de pa i ou i en estar daurades ho reservarem dins una olla fonda.
En haver fregit tota la pasta, posarem dins l'olla llet fins tapar les peces frites i sucre (quasi bé la meitat de sucre que de llet), una pell de llimona i un canó de canyella i ho deixarem bullir a foc lent durant hores.
La llet ha d'amarar les peces de pa i a la vegada ha d'anar espessint i agafant textura fins a semblar una llet condensada lleugera.

Se poden menjar fredes o calentes. La textura recorda l'espès d'un puding per la suavitat i la llet, com he dit, és com una llet condensada clareta. És un plat dolcíssim, contundent i molt bo. Una petita delícia resultat de l'aprofitament de les coses que hi havia a casa: llet, ous, sucre i pa rostit.

Si algú de vosaltres vol col·laborar en aquesta nova secció de Can Loi, que no dubti en posar-se en contacte amb jo.

I a n'Elena només me queda donar-li les gràcies per aquest plat, per les converses, i per aquests panets tan bons i tan d'amic que me fa tantes vegades.

2 comentaris:

josep ha dit...

Chis,
Unes "chulas" d'aldea senzilles i delicioses. Molt bé la nova secció, però no abandonis la cuina mallorquina eh!.
Una abraçada i bon any

Chis ha dit...

No deixaré les eines velles per les novelles!
molts d'anys, Josep!