dimarts, 22 de setembre del 2009

Menú del primer dia de tardor.

M'agraden les primaveres. Ho he dit altres vegades, però cada vegada que me pos de màniga llarga prima som una mica més feliç. I per acabar d'arrodonir la felicitat, la pluja me visita fent-me un escolt sobre els bolets que l'esperen per saludar-me d'aquí uns dies. Les primaveres , d'hivern i d'estiu, són el meu temps ideal.
Els dies de pluja, no sé per què, les coses me reten, el meu cervellet va com a més actiu i amb ganes de fer coses. Vos deix la mostra d'avui

Amanida de tardor

Ingredients:
1 pera
cuixot salat de qualitat tallat finíssim
1 tomàtiga cherry
mescla de fulles tendres
1 figa
encenalls de formatge curat

per a la vinagreta:
oli d'oliva verge
actimel
flor de sal
festucs





Fer-la és ben senzill, se tracta de pelar la pera i la figa i tallar-les. Compondre amb una mica de gràcia i combinat els colors els altres ingredients i fer la vinagreta amb l'oli, un raig d'actimel i els festucs picats per tirar-la per sobre.
Per servir-la, millor que cada un se posi la vinagreta segons li agradi, i la flor de sal, posau-la que contrasti amb els elements més dolços del plat.

I de postres:

Milfulls de poma al forn amb brossat trempat, mel i nous.

Ingredients:
1 poma golden
50 gr de brossat
1 cullerada de sucre
canyella
pell de llimona ratllada
mel de qualitat
un parell de nous.




He posat la poma a tallades rodones sense les llavors dins el microones durant 5 minuts. Mentrestant he trempat el brossat amb el sucre, la pell de llimona i la canyella. Ho he mesclat molt bé i ho he reservat.
Quan la poma ha estat cuita he muntat capes de poma i de brossat (he usat una màniga pastissera per posar-lo) i a sobre de la darrera de poma hi he posat mel i unes nous picades grosserament.
És recomanable guardar-ho dins la gelera una estona abans de menjar-s'ho.

Ja veis que un migdia de tardor dóna per molt. Ara, després de dinar, queda una petita escurada i un cafè calent per a seguir amb energia tot l'horabaixa.

Feliç tardor a tots i al meu cosí Toniet, Molts d'anys, que avui és el seu aniversari. El dinaret me l'he menjat jo tota sola però m'ha servit per celebrar-li l'aniversari.

2 comentaris:

Francesc ha dit...

ME-RA-VE-LLÓS!!! Ets una cuinera de primera!!! Ben fet, això de celebrar l'aniversari del teu Toniet (felicitats, xato!).
Per cert, per Tavernes i part del País Valencià sempre s'ha dit "primavera de l'hivern" a la tardor. Quina llàstima que no s'haja fet més popular arreu del català...

Glòria ha dit...

Això de primavera d'hivern, primavera d'estiu, m'ha recordat un poema de Joan Salvat Papasseit: Res no és mesquí. De totes maneres, en el català oriental no s'ha conservat aquesta expressió.

M'agrada aquesta amanida de tardor i les postres, delicioses!.

Fins aviat