dimecres, 26 d’agost de 2009

Co-cletes de cuixot

Feia dies que tenia pendent aquesta entrada.
Quan vaig estar per terres alcoianes, vaig retrobar el plaer de menjar una croqueta de cuixot casolana, amb cuixot prou present per reconèixer-ne, sense cap dubte, de què era aquella meravella de beixamel.
Les darreres que havia menjat, abans de les alcoianes, eren de les "emergència extrema" (un esport d'alt risc, per a gent com jo -i per a molts de vosaltres-) és a dir, de les de super, congelades i de marca blanca, de les que tens per quan acabis les que fas tu, d'emergència extrema, vaja...
Les tenia fetes feia dies, congeladetes, apunt de salvar un sopar improvisat o un dinar de correguda o, per què no, un dia de gola pecaminosa.
Ahir vespre va venir a sopar en Jaume, una de les meves víctimes gastronòmiques que, cada dia n'estic més convençuda, me regala la seva falta de criteri alabant-me les menjues que li pos dins el plat. El menú: Co-cletes de cuixot a l'estil d'Alcoi, tomàtigues de pruna farcides de trempó amb formatge maonès, i de postres gelat sense sucre (per compensar hehehe...)

Les Co-cletes, se diuen Co-cletes perquè la recepta és den Co.

Ingredients:
Cuixot salat (jo vaig comprar una punta a la xarcuteria Creus del mercat de l'Olivar, les tenen molt bones)
Farina
Llet (la meva era semidesnatada amb fibra)
Oli d'oliva verge.
Sal
Nou moscada
ous batuts
galeta picada o pa ratllat


Primer tallau a mà el cuixot, a cantonets ben petits, però existents (res de capolat o triturat). Posau els cantonets dins una paella amb una mica d'oli i deixau que es daurin a foc lent molt lleugerament, just que es fongui el greixet i s'aromatitzi l'oli. Afegiu-hi la farina i remenau-la durant uns minuts per treure-li el gust. Posau-hi una mica de nou moscada. Poc a poc, anau afegint-hi llet i no vos atureu de remenar, remolcar i donar-li voltes. Posau-hi una mica de nou moscada. Posau-hi llet fins que tengueu la consistència de la beixamel que vos agradi, sempre deixant que s'hagi begut abans de posar-n'hi més. Rectificau de sal.
Deixau refredar la pasta dins una plata gran i un cop freda, feis les croquetes de la forma que volgueu, ajudats de pa ratllat o farina per donar la forma inicial. Després passau-les per ou batut i a continuació arrebossau-les amb galeta picada o pa ratllat.
Jo les vaig congelar a l'espera d'una ocasió especial.


Les tomàtigues farcides les vaig penjar en un post antic, si us interessa el com es fan.

La textura de la croqueta és perfecta: cremosa, saborosa i cruixent per fora.


Una vegada més, en Jaume fa gaudir de sopar a Can Loi.

6 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Nosaltres volem ser en Jaume i venir a Can Loi a fruir amb tu, estimada Chis!
Per cert, quan dius cuixot salat a què et refereixes???
Molts petons nina bonica.

Chis ha dit...

cuixot salat, pernil salat, kamon serrano de tota la vida...

vicente ha dit...

HOLA KÁ, les croquetes son recepta de CAL DANI, a Alcoi no es fan jajaja, bueno si es fan...a casa meva jajaj BESETS

Chis ha dit...

En cap moment dic que aquestes croquetes siguin típiques d'Alcoi. Dic que les vaig RETROBAR a Alcoi, durant la meva estada i que les va fer Co.

Jaume ha dit...

Tiaa... si que tenc criteri!!!
Però el que és bo és bo i punt.
I les co-cletes eren molt bones!
Ara que el gelat també me va sorprendre.

Francesc ha dit...

Em puc apuntar a la cua dels qui volen ser Jaume? Promet lloar-te tots els teus plats i repetir... ;D