divendres, 31 de juliol de 2009

Mostrant, provant, i donant a tastar

Ahir va ser un dia que d'entrada pareixia tranquil, dic pareixia perquè a les 9 del dematí anàvem a comprar i a la 1 de la matinada sortíem del restaurant, sense haver-mos aturat més que per anar a comprar unes coses, mitja horeta, el capvespre. Despús-ahir vespre, jo era la major dins la cuina, la única al.lota, i empesos per la burreria vàrem decidir fer una coca, però clar, quan la teníem mig feta mos temérem que ens faltaven ingredients i començàrem a posar i llevar, canviar i afegir... va sortir una coca de torró ben bona, tant que al final la varen col·locar a les postres.
Com que sense voler se va tenir un cert èxit, me varen comanar 60 suspiros, 2 coques de taronja i crema de vainilla.
A l'hora del passe vaig fer uns farcellets de pasta ple d'una crema de carn, interessants, atractius a la vista. Se varen acabar tots perquè els gorans dels meus companys són un sac de menjar sense fons.
Com que així mateix teníem feina vaig anar fent coses i les coques les vaig deixar pel final, però quan Dani va arribar, va tastar els sospiros i me va proposar que en lloc de coca, intentàs aconseguir plaques finíssimes de cruixent de suspiro per muntar amb crema i fer un milfulls cruixent.
Ho vaig intentar de moltes maneres: fent una placa i tallar les peces, fer tires i tallar-les... però al final vaig aconseguir exactament la textura i la gruixa, però fins a les 5 del capvespre vaig estar donant-li voltes a la pasta, al corró, al paper de forn... quan vaig aconseguir el sabor i la textura, tot va ser mes ràpid. S'havia d'aplicar la tècnica d'estirar la pasta de l'ensaïmada.
El capvespre en Vicent va anar a l'hort de son pare a cercar les tomàtigues i va dur pebres verds i albergínies. Ja teníem clar el sopar: coca de trempó i albergínies al forn.
La coca de trempó, tot i que la trobaren molt bona, va ser un poc fracàs perquè la farina que tenia era d'aquesta amb llevat químic, rebostera, i clar, no és el mateix. Però la trobaren bona...


A la nit, ja era necessari seure una estoneta i palar de 4 coses per avui.
Avui ens espera una nit mogudeta i el passe del migdia no serà dels tranquils. Entre una cosa i l'altra passaran més de 100 persones.

2 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Malgrat no sigui amb la farina addient aquesta coca fa una cara... Mmm...

La cuina vermella ha dit...

Nina, quina marxa porteu a Alcoi!!! estic molt contenta per tu, es nota que ho passes d'allò més bé. Un petó enorme princesa.