dijous, 11 de juny de 2009

Prova de coca integral amb crema d'ametles

Fa temps que vaig comprar un pot de crema d'ametles fent memòria d'aquells dies de malalties infantils o ja de vellura, que amb aquelles tassonades blanquinoses complementaven les dietes amb carències. La meva, de dieta, sempre va ser tot el contrari: purés de verdures, pollastre torrat i pa amb segó; era una nina (i som) grassa.
Idò com deia, en aquells temps, els pots de "nutrona" complementaven les dietes. Era un producte "tan bo" que, juntament amb la "molico" se venien a les farmàcies. Només se'n prenia en cas de malaltia.
Ara que les vaques, i les persones, són grasses (i obeses) aquelles coses "per a malalts" les pots trobar en qualsevol botiga i se'n fa ús i, algunes vegades, abús.
En el meu cas, la gola, pecat mortal entre els pecats lleus, va ser qui me va empènyer a recordar aquells moments infantils. Vaig comprar el pot l'estiu passat. Fa uns dies vaig veure que estava a punt de caducar, així que me vaig posar en marxa.

Coca integral amb crema d'ametles.

Ingredients:
4 ous
150 gr de sucre
130 gr de crema d'ametles
100gr d'oli
250 gr de farina integral
1 sobre de llevat químic
2 cullerades de Cointreau
ametles filetejades.

Enceneu el forn a 200º.
Separau els vermells del blancs dels ous. Els vermells muntau-los amb el sucre. A continuació posau-hi la crema d'ametles. Anau remenant amb una espàtula. Afegiu-hi l'oli i remenau suaument fins que tengueu una massa lligada i afegiu-hi el licor. Seguidament muntau el blanc dels ous a punt de neu i afegiu-ho a la pasta inicial amb moviments suaus. Poc a poc afegiu-hi la farina passada per un sedàs i el llevat.
Agafau el motlle i untau-lo amb oli o mantega. Escampau l'ametla laminada per tota la base. Posau la pasta dins el motle i enfornau uns 45 minuts baixant la temperatura a 160º. Feis la prova de l'escuradents. Deixau reposar 10 minuts fora del forn i després posau-la a refredar damunt un enreixat.

En tornar-la a fer, llevaré 50 gr de sucre i faré retxes de crema d'ametla per dins la pasta amb la finalitat de trobar fils de crema dins la pasta. Ja veurem que sortirà.

2 comentaris:

Francesc ha dit...

Ets una artistaaaaa!!!! Visca Can Loi!!! I la seua cuinera!!!!

La cuina vermella ha dit...

Estimada nina, t'ha quedat taaaaant esponjosa que sembla una truita, quina delicía!!!! ens sumem al cant d'en Francesc: Ets una artistaaaaa!!! Visca Can Loi!!!!! I la seua cuinera!!!!!