dissabte, 6 de juny de 2009

De mercats

Ara mateix fan per la tele un programa que parla dels mercats de Palma i sobre el fet d'anar al mercat. Hi va sortint gent que parla del fet d'anar al mercat. En Carlos Garrido, periodista, diu coses que compartesc: els mercats a Palma, per l'horari, estaven fets (i estan) per a les mestresses de casa. Jo tenc la sort que cada dia, quan surt de fer feina, través el mercat de l'Olivar i aprofit per fer la compra, sobretot, de fruita i verdura.
En Climent Picornell comentava que per conèixer una ciutat s'ha de visitar el mercat central. Hi estic completament d'acord, de fet, me reconec com una visitadora compulsiva de mercats.
Quan vaig al mercat de Santa Maria, només vaig al carrer de la verdura. La resta m'és ben de demés. Però al mercat de Santa Maria s'hi ha d'anar prest per poder mercadejar bé, si no ho fas així allò se converteix en una jungla terrible. El mercat del meu poble és mooooolt diferent: quan hi ha moltes parades n'hi ha 2 o 3 de verdura, la resta són l'amo dels 2o duros (ara tot a euro), la d'Alaró (baverets, bragues, combinacions i mariotlos...), un que du llençols... i un xinès o dos, però tots plegats no hi són mai.
Si anau a comprar al mercat sabreu que l'operació s'ha de fer en dues parts: una primera d'observació i valoració, la segona consisteix en triar i actuar (comprar).
Cal fer una volta inicial per veure preus, qualitats, nivells de frescor, procedències... Avui per exemple, he comprat pebres per torrar a 1.20€ i per fredir a 98 cèntims. La diferència estava en la qualitat de la carn, que la dels de torrar era molt més gruixuda, millors per torrar. Amb les albergínies passava alguna cosa semblant: n'hi havia des d'1€ fins a 2.70€ però unes eren de les morades i d'altres eren de les retxades (de carn molt més fina), n'hi havia de collides de feia poc i d'altres que estaven ben arrossegades, algunes de ben petitones i tendres, i d'altres que ja eren ben granades... Aquesta fase és un exercici d'observació i memòria ja que s'ha de recordar on s'ha vist cada preu i quina relació tenia amb la qualitat. Quan vas al super, això no cal.
A l'hora de l'acció hi entra en joc la "marraneria" que tengui cada un, s'ha de saber fer cas i mercadejar el gènere. L'avantatge de comprar sempre allà mateix és notable als mercats, te trien les peces més bones i més guapes, perquè saben que hi tornaràs. L'al·lota que me serveix a l'Olivar cada dia, me tria les millors fraules, com les que vaig fer el gelat divendres, bones de veres i gens pansides.
Les fotos d'aquest post són del mercat de Santa Maria d'avui, del mercat del meu poble d'ahir i la darrera del mercat de l'Olivar de divendres quan comprava fruita.

1 comentari:

La cuina vermella ha dit...

Els mercats m'apassionen, sempre que anem a visitar algun lloc hi anem, allà es copsa el pols de la ciutat o poble. Molts petons. M'encanta aquest post estimada Chis.