diumenge, 22 de març de 2009

Moments del meu petit regne.

Avui vull compartir amb vosaltres uns petits moments visuals de Can Loi, el meu petit regne. Pot ser així me podreu entendre un poquet més.



Asseguda on he fet aquesta foto, m'agrada berenar els diumenges dematí: cafè amb llet ben calent dins una tassa, deixant-lo refredar mirant lluny.




Una petita part de l'hortet ecològic. A la dreta hi ha grells, a l'esquerra pèsols de bullir. Enmig hi ha llevamans per cridar l'atenció dels insectes, i les lloses de fang per caçar caragols.




Una de les meves debilitats: el marès tallat amb una funcionalitat: escalons per accedir a l'hortet de dalt.




Més marès tallat, ara per fer un caminet i el portell dels tarongers, sembrats dins la cantera tallada pels meus avantpassats.



I entre marès i marès, figueres de moro, herbes i ullastres. Ho hauria de fer net, però m'agrada tant així...


El planter per poder sembrar un poc més envant. Ara està dins un petit hivernacle entre les cases i els tarongers. A baix hi ha plats amb cervesa perquè els caragols s'engatin en lloc de seguir una dieta vegetariana a costa del meu planter de tomàtiga, ceba, pebre, mongeta...



I la barraca del puig. És una construcció de pedra, antiga, que va servir d'aixopluc als meus repadrins, quan el puig era terra de conreu. Té una certa màgia que només se pot sentir quan ets allà...

Les imatges, com sempre, no són massa bones però així podreu conèixer un poquet més del meu món, del què m'envolta i del què m'inspira.

4 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Gràcies per compartir-ho!! Quin privilegi de lloc

Chis ha dit...

Sara Maria... és que Can Loi... és molt!
Poc a poc el lloc anirà agafant més forma, però la base, la matèria primera és de categoria superior!
Petons!

Francesc ha dit...

Crec que és lloc preciós i màgic. Quina sort, Chis. Salutacions

La cuina vermella ha dit...

Ara ho entenc tot, ets una fada i posseeixes un regne màgic...