dimecres, 25 de març de 2009

Magdalenes definitives

Feia setmanes que provava receptes, provava maneres de fer, combinacions de gustos, de colors, de jo que sé...
Ara tenc la recepta definitiva i una vegada més triomfa en rebosteria el concepte pes per pes.
Dins una cuina és necessària una bona bàscula. En rebosteria és imprescindible una precisa bàscula electrònica. D'ella en depèn l'èxit o el fracàs. La rebosteria és química, és laboratori, és la fórmula magistral.

Ingredients per a unes 20 magdalenes:
4 ous pesats sense closca
el mateix pes en sucre
el mateix pes en oli
el mateix pes en farina meitat integral, meitat normal
mig sobre de llevat en pols
canyella en pols (o aromes que vos agradin: pell de taronja, de llimona, vainilla...)

Barrejau els ingredients en l'ordre que he posat, sempre primer els líquids i després els sòlids. Mesclau-ho tot intentant introduir la màxima quantitat d'aire dins la pasta.
Posau dins les capsuletes de paper, espolsau una mica de canyella per damunt i enfornau a 200º amb el forn ben calent.
Per saber que són cuites, podeu recórrer a l'escuradents per punxar la pasta i si surt net és que és cuit.
Deixau refredar sobre una reixa.

Però el millor de les magdalenes és l'oloreta que deixen a tota la casa, olor de forn, de llevats, de canyella, de plaer...

6 comentaris:

Cuinetes ha dit...

Chis! Quina bona pinta de magdalenes!!
Quina raó tens remarcant la importància de les proporcions i les mesures en la reposteria. Importantíssimes!!! Bona feina! Segur que estan boníssimes!
Un petó!
NUNI

Sara Maria ha dit...

Segur que molt bones.... Es sent l'olor a Barcelona...

Francesc ha dit...

M'hi apunte!!! MMM!!!

La cuina vermella ha dit...

Ei, doncs recepta apuntada, volem sentir 'en nuestras carnes' la recepta de la millor madalena. Molts petons.

Marga ha dit...

xisca fa estona que te segueixo les passes, tenim amics en comú però no ens coneixem (crec), ara bé després de veure la teva afecció per les magdalenes, que també són un dels meus deliris, trob que sí de sí ens hem de conèixer.

mallorca és petit així que segur que un dia d'aquests ens toparem. mentrestant, una abraçada!

aprendizdepanadera
aprendizdepanadera.blogspot.com

aprendizdepanadera ha dit...

No t'havia contat que ja havia provat les magdalenes definitives. No els hi vaig trobar el punt del tot, ho he de tornar a intentar.

En parlo al meu blog:
http://aprendizdepanadera.blogspot.com/2009/06/magdalenas-y-piruletas.html

Besades!
aprendizdepanadera