diumenge, 1 de febrer del 2009

Nostàlgia de son cubano i de llaüt

I seguesc ballant, oscil·lant el meu cos, fent formes sinuoses amb les anques i taconejant al ritme dels braços i bracejant al ritme dels peus...
Sempre m'ha agradat moure'm amb aquest ritme, però sempre ho faig sola.
Després afinaré el llaüt i tocaré una estona...

2 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Vida, a mi també m'agrada moooolt el son. Si vols demà quedem per ballar. Diga'm l'hora, i les dues tot i la distància ballem, que et sembla?

Francesc ha dit...

A mi la música d'aquesta mena m'agrada. Ara, tinc tanta traça ballant com una pedra del fons d'un estany. Besades