diumenge, 15 de febrer de 2009

Confitura de taronja agra a mitges.


Aquesta confitura se diu "a mitges" no perquè sigui mitja agra, sinó que és a mitges amb en Biel. En Biel és un bon amic amb qui fa bon compartir grosseries culinàries i amb qui, juntament amb la seva dona i la seva filla, i el cocodril, és un gust fer soparets i menjues.
I a mitges és perquè ell ha aportat la part més important de la confitura: les taronges. Gràcies a ell, que va perpetrar el robatori, he pogut fer la confitura. He de dir que l'he feta a ull, sense mides i sense proporcions. Ha sortit el que la intuïció m'ha dictat.


Ingredients:
Taronges agres, una pica del rentador plena.
Sucre, aproximadament un kilo i mig, o una mica més.
Un canó de canyella.
Per començar he rentat bé les taronges amb aigua i un raspall de les ungles.
A continuació he preparat una olla antiadherent per fer la confitura. La idea inicial era tallar les taronges en rodanxes primer i posar-les directament a coure, però quan he encetat la primera he vist que tenien massa polpa blanca i he canviat d'opinió. Les he pelat i a la la meitat les peladures les he tret la part blanca, la resta les he tirat (al poal d'orgànic).
Quan he començat ha trossejar les taronges he vist que tenien una mala fi de pinyols, 4 o5 dins cada grell, grossos!
De tot d'una els llevava, però al cap d'una hora he decidit que la resta de taronges anirien sucades.
Per sucar les taronges, com que quasi tot es pinyol, he fet el suc amb el sucador manual dins un colador gros, per evitar el vol de pinyols.
Quan tot ha esta apunt, he tallat les pells en juliana i les he posades en aigua calenta perquè s'afluixassin, i també han anat a l'olla.
Quan tota la taronja ha estat calenta, hi he posat el sucre.
Ho he deixat coure, remenant sovint, durant unes 2 hores, fins que ha minvat 1/3 del brou.
Ho he posat en pots esterilitzats i els he fet refredar damunt davall.

4 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

M'encanta això de la pica del rentador plena!!!! (ara només cal saber si la teva pica és gran o petita!). En fi estimada, aquesta confitura és de pecat, quin bon rotllet aixecar-se pel matí i esmorzar una torrada amb aquesta confitura a mitges (en el proper robatori de taronges jo també vull venir).

Milers de petons baby!!

Francesc ha dit...

Això de furtar taronges té el seu què, veritat? Jo no ho he fet mai perquè mon pare era llaurador i tenim camps de taronges. Ara, d'amargues no en tenim.
Aquesta melmelada t'ha quedat molt abellidora. Això de la torradeta i la melmelada...MMMM!!! Besades

Chis ha dit...

Francesc, tot el bo, furtat, és més bo!

Chis ha dit...

Vermells, el tamany de la pica és més o menys... hi caben els plats bruts de 3 dies sense amuntegar. Els del quart dia ja fan muntanyeta...