dimecres, 15 d’octubre de 2008

De Cantabria i de Bilbo


Idò això són fotos del viatge que he fet aquest pont.
Me vaig enamorar.

Me vaig enamorar de les olors, de la llum, de la gent (d'alguna), de com me tractaren els desconeguts i els coneguts, d'algunes coses que vaig menjar (el cocido montañés va ser massa per jo), de la verdor i dels plumeros. Me vaig enamorar de tantes coses...

La veritat és que m'esperava molt manco d'aquest viatge.

Vaig anar en telefèric i no me va passar res dolent. Me vaig passejar per Bilbo en cotxe oficial i vaig anar a cercar bolets i en vaig menjar amb el meu estimadíssim Bortxu. Vaig visitar esglesietes precioses i la natura oferia petites curiositats meravelloses. Vaig sentir les plomes d'un voltor acariciant-me la cara quan feia un vol rassant. Vaig cantar totes les cançons infantils que sé i vaig mig començar una Ave Maria. Vaig passar un pont sense respirar (en teoria m'hauria de casar abans d'acabar l'any). Vaig beure sidra, i orujo de mel, i d'herbes, i crema d'orujo, i orujo blanco. I vaig lligar amb el fill de l'amo de l'orujo. Vaig menjar, per primera vegada en ma vida, un sobao que me va agradar. Vaig dormir beníssim i vaig passar fred i calor. Vaig pegar amb el cap a la biga del bany (quina mala llet, aquelles bigues). Vaig quedar amb el xófer que en venir a Mallorca ja li canteré alguna cosa.
Vaig menjar boletus. Vaig veure castanyes amb punxes. I en vaig menjar. Vaig veure onsos, i tigres, i lleons, i hipopótams, i falcons, i falconers. Vaig beure suc de taronja natural (confirmat per la madona de la posada). Vaig jugar a dit per a dit. Vaig aixecar-me a les 7 en dia de festa. Vaig pujar a una muntanya. Vaig trobar una marca en una pedra que tenia forma de gaiato. Vaig fer de valenta estant morta de por. Vaig passejar per pobles a les fosques. Vaig veure capricis i capriciosos. Vaig mercadejar ciurons grossos i ciurons petits. Vaig fer contrabando de kiwis. Vaig tenir un dit inflat, i encara l'hi tenc. Vaig menjar pintxos de truita. Vaig menjar montaditos i tapes. Vaig beure clares i vinets i canyes. Vaig menjar un pastís de pasta fullada banyada amb almívar que se fonia dins la boca. I després me vaig fotre un pastisset de pasta fullada amb crema cremada i merenga, també cremada. Me vaig cansar de dir que tot era molt verd. Vaig veure Bilbo des de d'alt d'una muntanya. Vaig córrer per arribar a un carrer. Vaig veure la diferència entre un roure francès i un roure que no ho era. I vaig ensumar eucaliptus joves, i eucaliptus vells, i de mitja edat. Vaig sentir un crec que no era d'un animal. Vaig passejar per boscos d'eucaliptus i per boscos de roures i per boscos d'alzines i per boscos de pins. Vaig seure damunt la gespa d'un parc. Vaig
córrer per Santander per fer una foto a un aparador amb un missatge molt clar i molt curiós: liquidación de Cocodrilos.
Vaig veure una estatua den Franco mirant l'escut de la república i vaig deixar la meva llavor per Euskadi.

Bé... la meva llavor, no, la de les meves domatigueres.




3 comentaris:

Coco Dril ha dit...

Que avorrida! No vas fer res XDDDD

No me facis molt de cas, dic molts de dois pq tanmateix, estic de liquidació jajaja

Quina gran foto!

xisco ha dit...

m'encantaaaaa, així no m'extranya que tenguis ganes de tornar-hi...

Francesc ha dit...

Ostres, quin viatge tan interessant! Jo m'enyore molt del verd dels boscos que no tenim per Beneixama. Ací està tot bastant sec, malgrat que ara està més reverdit per causa de les darreres pluges. Salutacions.