dimarts, 19 d’agost de 2008

I la vida continua com fa 15 dies.

I sí... ja torn a fer feina dematí i capvespre. Adéu a les vacances.

Ahir vaig tenir una depressió pre-postvacacional, tot i haver fet 3 classes de repàs i haver anat a la fundació a fer les meves hores de feina. Però el fet d'aixecar-se prest cada dematí, arreglar-se més del necessari, partir, el tren... buf!

Ahir també vaig començar un dietari en paper. Talment un dietari. Hi apunt tot allò que acaba dins la meva panxa. Veurem si amb això seré capaç de controlar l'ansietat per la que estic passant darrerament.

M'he passat la nit fent visites al "gabinete"; és el que té sopar de síndria. I he somniat coses tan pardales com que anava a fer feina amb una motota, una bmw grossa amb pedals, amb en Santi i en Tomeu Topa (ja me diràs tu que hi pinten aquests dos) fins a una nau industrial del polígon de Son Castelló i calculàvem el temps que estaríem per arribar a la feina... I jo, tota mudada, amb uns taconassos, damunt una bmw de les grosses amb pedals. Allà me posava a passar una màquina d'aquestes que serveixen per fregar el trispol de grans superfícies. Després he tengut pixera i m'he despertat.

Ara ja sé perquè m'he despertat tant cansada avui dematí...

A mig dematí he recuperat un vell amic, en Cold, i m'ha dat una notícia: ha conegut una al.lota i se'n van a viure plegats. Crec que de la pandilleta aquella ja només dec quedar jo de fadrina. Aviat me podreu dir tia.
Au, me'n vaig a mirar si trobaré una mica d'aigua per beure abans de posar-me a menjar galletes.

2 comentaris:

Leo ha dit...

Prent-ho amb calma Chis! A mi ja em comença l'estres quan pens que queden tretze dies de res per fer dos exàmens de recuperació, dia 1 de setembre; i que ni he començat la feina d'anglès perquè m'he centrat en el repàs de mates; amb la pardalada em quedaràn ambdues, però bé, pas a 2n d batxiller, no em puc queixar; però nervis, estres i un poc d'histeria, d'això no em falta!
Que et sigui el més lleu possible!
Una besada!

Suso ha dit...

Jo dilluns començava la feina després de 15 dies de vacances. Havia decidir entrar a les 9 en comptes de les 8 i ja recuperaria s'hora perduda. Però com que estava somiant que estava a la feina fent feina, vaig decidir despertar-me i arribar a l'hora de sempre, que per somiar estressat, preferesc estressar-me de veres.