diumenge, 20 de juliol de 2008

Una piscina de patatilla


Aquella nit li contava a en Milton que la mar m'agrada molt, que no sabria viure lluny de la mar, però que no m'agrada anar a la platja. M'agrada la mar a l'hivern, m'agrada passejar per la vorera quan fa mal temps, m'agrada seure a damunt l'arena per veure com enfosqueix el dia, m'agrada nedar quan la lluna brilla i sentir la seva carícia, m'agrada arribar a la platja de matinada, m'agrada nedar sense banyar-me el cap i que no ho creguin, nedar fins aquella llum i passar la nit embolicada dins, posem per cas la teva tovallola, fins demà.
Però de dia i per nedar, m'agrada més la piscina.
Ara mir n'ET i he plorat.

1 comentari:

Leo ha dit...

Uo! Qui pogués nedar a una piscina de patatilla, quin bany més sabrós!! xDD Saps? Jo tampoc m'imagin viure lluny de la mar, em faltaría la seva olor, aquella brisa salada, l'arena, les postes de sol amb els canvis de color de la mar; són sensacions massa úniques com per viure sense elles una vegada les has sentit.
Una besada Chiis!