divendres, 18 de juliol del 2008

Avui estic tristota.

Els comiats són tristos, els comiats dels amics són molt tristos i els comiats de la gent que fa anys que està amb tu, encara més.
Avui ha estat el darrer "bon dia, són les set (o les 8)" que m'ha dit n'Antoni Bassas.
Han estats molts d'anys d'aquesta manera de despertar, o de fer el cafè, o de seguir la cançó de les vuit (que avui ha estat el Bon Dia dels Pets).
Me farà molta falta sentir la teva veu cada dematí, sentir els teus comentaris, sentir la teva tria de notícies, l'APM... me farà falta tot.
Saps, Antoni, avui molta gent t'ha donat les gràcies, molta gent se desplaçarà a les instal·lacions de la ràdio per donar-te les gràcies, i jo, des de Can Loi, també te les vull donar, perquè sé ben cert que sense tu, el meu capet pot ser seria diferent, pot ser les meves inquietuds serien unes altres i segurament no hauria topat tan bé.
Així que, Antoni Bassas, moltes gràcies per tots aquests anys, tots els de la meva vida conscient. Ara em sentiré un poc òrfena cada matí.
Esper que aviat te poguem tornar sentir, o veure, o el que sigui.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

En Gumi diu:
Si, Xesca, ho hem comentat més d'una vegada, No sé què farem sense el "Bon dia són les 8". De 1994 quan vaig començar a la UIB cada dia al meu cotxe m'ha acompanyat, i si tenc vacances també. D'ençà que entrà el PSC s'han carregat els programes emblemàtics de la cadena. Primer, la nit dels ignorants... va ser gros. Després en Toni Clàpès, en Jordi Basté i ara el programa més escoltat a Catalunya... Ara enguany només ens falta que llevin en Puyal per escoltar el Barça.

Francesc ha dit...

Chis, tens tota la raó. Però es veu que TV3 o Catalunya Ràdio tenen massa "crosta nacionalista no-espanyola" per a la sensibilitat d'alguns "sociates" molt preocupats per la "llengua del comú". Ànim Chis, segur que ens el trobarem aviat en algun altre mitjà de comunicació. Salutacions