Posem per cas que...

... tenc una amiga que l'any passat tenia un amic. Amb aquest amic s'ho passava molt bé i tot semblava que anava molt bé. Un dia, sense més ni manco, aquest amic va deixar de quedar amb la meva amiga, va deixar de telefonar-li, va deixar de fer-li sms... va desaparèixer. La meva amiga, preocupada, va intentar telefonar-li un parell de pics, però no va obtenir cap resposta. I va passar el temps, arribà la tardor, després l'hivern, i la primavera...
i anit passada va sonar el teléfon.
Anit passada a les 00:40, tirurit tirurit i penjada.
La meva amiga se va desertar assustada, una telefonada a més de mitja nit mai sol ser per cap cosa bona.
La meva amiga va esperar un poc i se va tornar a dormir.
Just havien passat 10 minuts que el teléfon va tornar a sonar.
Tirurit tirurit.
-Sí?
-Hola
-Eh? qui és?
-No me coneixes?
-No, qui ets?
-Com estàs? Just ara he acabat la feina i he pensat que te telefonaria, ja dormies?
-Sí que dormia, demà és dilluns.
-Què ha estat de la teva vida?
-Eh? bé, feina i més feina
-Idò ja som dos, i què, com te va?
-Bé, ja te dic, molta feina.
-I què, festeges?
-Qui? jo?
-Sí, no seria cap cosa rara.
-A jo ningú me vol.
-hahahaha, no diguis això!
-(badall ben sonor) I què?
-res, això.
-Ah, molt bé
-Sí...i... què, qué tal tot?
-Bé, ja te dic, com sempre.
-Sí, feia estona que no xerràvem...
-Sí, des del darrer pic.
-Sí, més o manco

I la cosa va durar així, talment, fins que la meva amiga va dir:" escolta, és una mica tard i tenc son, ja xerrarem un altre dia".

Quines coses... què devia voler?
Bé, del que volia crec que ja me´n puc fer una idea... quins collons que té la gent!!