dijous, 8 de maig de 2008

Som mamà

Des de diumenge que som mamà. Tenc un fillet que l'he vigilar i n'he de tenir cura, diàriament, amb amor i calidesa, sobretot calidesa.
Som mare d'un tapper de llevat de pa, natural, fet en casa, amb estimació.
El llevat necessita que cada dia el cuidis, hi afegeixis una grapadeta de farina, un poquet d'aigua, el pastis, el tenguis a un lloc on la calidesa hi regni i molta tranquil·litat...
Tenc un tapper de llevat que dóna a la meva cuina una aroma de toat, de pasta bona, aromes d'ensaïmada i coca de nadal, de pa apunt per coure, de temperatura de llar.
El meu llevat serà una mica especial, perquè tendrà una mescla de farines: en té de blanca, d'origen, en té d'integral, a ca meva, i també té una mica d'espelta, perquè havia acabat la farina blanca (avui aniré a comprar-ne, de blanca, de les altres en tenc). Si en arribar avui migdia no estic massa cansada pastaré el primer pa, producte del llevat i en tendré per divendres.

3 comentaris:

Miquel "Torres" ha dit...

M'has de contar com fas això del llevat. A ca nostra cada setmana feim pa una o dues vegades, segons sa fam, però empram llevat envasat. Sé que se pot tenir una mare però desconec el seu tractament i com en pots anar fent... De fet així és com obraven els antics forns... Segons sé el procés de llevat però és molt més lent, (1 dia pot ser??) i clar això amb les nostre presses acttuals no hi diu massa. Mem si mos veim pes poble i m'hen dones un grapat!

Salut!

Miquel Coll

xisco ha dit...

me convidaras a menjar pa amb oli? segur que sera melasssssssssa puta :P

Francesc ha dit...

Acabe de llegir el teu post a la teua padrina ("iaia" o "àvia" en diem per València) i, la veritat, m'ha arribat al cor. La vida té aquestes coses. Ens falten persones que hem estimat (que estimarem sempre) i això ens fa un buit i ens fa mal. Però el seu record, tot allò bo que ens han transmés mentre vivien queda en nosaltres. Ànims i una abraçada.