...passejant per aquell parc que hi ha darrera la plaça del tubo. Veníem de fer un cafetó i anàvem cap a l'assaig.
Fa més de 10 anys que cada dimarts i cada dijous pas per aquí i mai m'hi havia fixat: hi ha uns arbres sembrats que avui estaven florits a les totes, plens de flors blanques i fúcsia...i una aroma...
A banda d'aquesta estampa, avui n'he vista una altra a l'estació del Figueral: una dona a fet senyal de "parada" al tren que venia i després ha dit: "un dia no li vaig dar l'alto i va passar de llis".
I per acabar la jornada, un trosset de la meva droga:
"Sé que es casi nada, pero me sirve de tanto
Sólo una palabra para olvidarme del pánico
Minúsculas gotas de paz,
Trocitos de tranquilidad
son el colchón de un corazón a medio curar"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada