Aquests mantecados me duien pel camí de l'amargura. L'altre dia en vaig fer de normals, però els volia d'ametla. A la fi e
stan fets i menjats. Ahir capvespre els vaig fer i ja no en queda cap. Vaig fer 60 peces i ja estan menjades, però no me les he fotudes totes jo, eh! Han estat els orfeons i orfeones i algun cuibero que s'hi ha apuntat.
No és pagat dur menjar perquè te facin la bona!
La veritat és que aquests mantecados havien de ser per diumenge dematí, i menjar-los a l'auditòrium abans del concert de nadal de la família coral, però me vaig dormir. Tenc l'excusa de que el concert del Messies de la Seu va acabar molt tard, i entre que arribes al poble, i una cosa i l'altra... vaig fer tard.
Aquests mantecados són ideals per menjar acompanyats d'un actimel marca carrefú de jalea reial amb tapet de rosca. Sort dels actimels que ens donàvem força durant els assajos i els concerts, si no, encara no hauria tengut coratge de pastar els mantecados.
La recepta: per per pes de farina fluixa, sucre en pols, farina d'ametla i saïm. La dificultat està en el pastar ja que com més fred sigui el saïm, més bons són.
Heu de tenir la precaució de deixar-los una mica mes separats que jo, perquè s'obriren una mica i se varen aferrar una misèria... però els cantaires se'ls foteren igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada