divendres, 19 d’octubre del 2007

Yo me llamo Francesca

Només volia deixar constància d'això: Yo me llamo Francesca aquí y en la China popular y la otra.
En Carod-Rovira va ser presentat com una moneita i convidat perquè se'n riguessin una mica d'ell, però tot i tenir una actitud tensa (veia ben clar perquè l'havien posat allà) va dir alguna veritat ben grossa.
En Carod-Rovira va ser atacat, varen intentar humiliar el què ell representava allà, Catalunya, la llengua catalana i la cultura catalana, i amb tot això, els catalans. Ja sabem de en Carod no és Catalunya, però en aquell moment l'havien fet representant. Però amb frases com "no es como me llame, es como me llamo" i " si han aprendido a decir Suarsenaguer (no sé com s'escriu) y no saben decir Josep-Lluis" va demostrar realitats que, desgraciadament, ens topam massa sovint.
Se n'ha parlat molt, i se'n parlarà encara.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Pues tiene toda la razón el caballero....

Supongo q si se hubiese criado en Castilla la Mancha sería José Luís... y de haberse criado en Andalucia ser Joze Luí... en italia Jiuseppe Luiggi...

Sin entrar en política, que de eso yo no entiendo ni pretendo, pq le cuesta tanto a la gente aceptar culturas que no sean la suya? (ya sea dentro o fuera de sus fronteras) tan sobrados van como para pensar q lo ajeno es menos q lo suyo? o sera por miedo a perder su identidad....

Hay mucho que pensar sobre esto... o mejor dicho, hay q acertar más en lo q se piensa...

Xavier Llabrés ha dit...

-Savier???
-No, Xavier, es como Javier, pero con X.
-Ah, vale

Anònim ha dit...

Tomeu? Ah!!! Tomas

......Toquet es collons

Anònim ha dit...

Saben aquell que diu, que eran dos que se crusan por la calle y un i diu a l'altre

- Señor José Luis, he venido a hablar de mi libro

- Yo me llamo Josep Lluís aquí y en la China popular y en la otra.

- Yo a usted antes le admiraba...

- Me da igual, a la mierda!


Y cada uno se fue a ca seva, el primero a EspaNYa i el segon a CataluÑa...