dijous, 11 d’octubre de 2007

Tots hem jugat, quan erem petits, a ser alguna cosa

que ens hauria agradat ser en ser grans. Alguns jugaven a ser mecànics, o astronautes, o modistes, o princeses o, fins i tot, arquitectes constructors de cabanes de pals i trossos d'uralita que fotiem a un veï que feia un galliner o la guitarrista d'un grup de heavy. Qui més qui manco a jugat a ser coses que mai serà.
Ja més gran, i amb la juguera encara en marxa, vaig jugar a organitzar-me unes noces i ho vaig fer tan bé que a la facultat ho va creure molta gent i ja n'hi havia que m'organitzaven un regal de noces.
Hi ha gent que, per algun tipus de patologia que ara no analitzarem, ja no està en edat de jugar i continua fent aquestes posades en escena: creen un escenari apropiat, normalment que fa olor de ranci, creen un personatge que han d'encarnar, escriuen un guió més o manco encertat i au, com deia en Joaquin Prats: A jugar!
I juguen a ser president d'estat, o president de república, o si ho miram prim, de rei.
Sr, (m'estalviaré el nom i fins i tot m'estalviaria el sr.) vist això, ja tenc un altre motiu per no sentir-me massa orgullosa de ser espanyola, i molts d'aquests motius són provocats per vostè i els vostres.
Fer veure el que no sou, a la vostra edat, és una malaltia que tracten els psiquiatres. Feis-nos un favor i demanau hora perquè us visitin.
I avui m'han recordat una frase del gran Woody Allen que s'escau amb el tema: "Els nacionalistes són aquells que escolten música de Wagner i els comencen les ganes d'envair Polònia"; en aquest cas, nosaltres som Polònia.

3 comentaris:

Xavi Parrec ha dit...

Bon dia. Son les 7.

jaume ha dit...

que sàpigues que vaig aprofitar aquesta frase teva (d'en Vudi Alen)a una de ses meves classes a Albertita Giménes...


;)

Anònim ha dit...

Hola guapa,
És una vergonya. Jo crec que es pensen que som imbécils. Saps que és lo pitjor? que hi ha gent que s'ho creu aquest circ!!!
No no, lo pitjor de tot és que encara el votarán. (no sé dónde iremos a parar).
Saludos desde Palma.