diumenge, 23 de setembre de 2007

Quan crides la mort pel seu nom

Ahir xerrant amb en Xisco me va comentar que havia llegit una sèrie de fòrums d'al·lotes i algun jove que es donaven suport uns als altres per aconseguir estar més prims.
D'entrada, tan jo com en Xisco, podríem estar una mica més magres (sí Xisco, estam grassos), però entre poc i massa...
Aquestes persones, cada dia ho són menys, perden els kilos, la salud i la vida recolzant-se uns en els altres. Aquestes "princeses i prínceps" han creat tot un sistema de comunicació perquè no siguin descoberts per les autoritats sanitàries. Són malalts, suïcides, però també són assassins que ensenyen trucs per cridar la mort pel seu nom.
Darrera una tal Ana o una tal Mia hi ha centenars de joves, i no tan joves, molts encara són nins, que cada dia fan una passa més cap a malalties físiques, perquè de mentals ja en tenen.
En Xisco me va dir que llegint aquests fòrums havia arribat a plorar.
"el dolor fa perdre pes", "el fred fa perdre pes", "engana els teus amics i familiars diguent que ja has dinat o sopat a casa, o a fora", "engana la teva ment"
Copii aquí baix el seu decàleg, copiat directament d'internet:

Mandamietos

*1. Si no estas delgada no eres atractiva.

*2. Estar delgada es lo mas importante.

*3. Compra la ropa adecuada, cortate el pelo, toma laxantes, muerete de

hambre...lo que sea para estar mas delgada.

*4. No comeras sin sentirte culpable.

*5. No comeras comida que engorde sin castigarte despues.

*6. Contaras calorias y limitaras tus comidas de acuerdo con ellas.

*7. Los designios de la báscula son los mas importantes.

*8. Perder peso es bueno, engordar malo.

*9. Nunca se esta lo suficientemente delgada.

*10. Estar delgada y no comer demuestran la autentica fuerza de voluntad y

nivel de exito.


és normal que en Xisco ploràs... a mi també m'ha pegat plorera.

2 comentaris:

xisco ha dit...

i com no havia de plorar... si estava llegint tot aquest drama, mentres me fotia una xapata de camón i tomàtiga des que tu saps...

a part d'això... és terrible, que aquestes "princeses no ho vegin,que així no van enlloc.

Xavi Parrec ha dit...

I això que no es trist?

"Siempre que veo la tele y veo esos pobres niños hambrientos en todo el mundo, no puedo evitar llorar. Quiero decir, me encantaría ser así de flaquita, pero no con todas esas moscas, muerte y esas cosas.."

Mariah Carey


No és el mateix cas d'anorèxia, però com a referent és igual de dolent.