dijous, 6 de setembre de 2007

Esper no haver-me equivocat.

Acab de dir que no a una feina i... bufff ha estat molt difícil.
Pros: retornar al món editorial fent un quinzenal, fer feina amb na Blanca, el doble de nómina que ara, poder fer feina des de ca meva.
Contres: encara que no ho sembli és un 24/7, fer feina els caps de setmana i festes, despeses importants de benzina per haver-te de moure d'un cap a l'altre de l'illa, tot i que pens que actualment no estic ben pagada m'agrada la feina que faig i crec que tenc les cualitats imprescindibles per fer-la i aguantar-la (Miquel, si llegeixes això púja'm el sou), no podria complir amb els compromisos culturals que he adquirit els darrers mesos (gegants, corals, segona edat, estudis...), continuu amb la intenció d'estar pendent dels estudis de forma activa, esper poder fer col·laboracions escrites per a altres publicacions, la línia editorial del quinzenal me resulta una mica... llunyana, i més coses...
Esper no haver-me equivocat amb la decisió, perquè era molta pasta i actualment vaig bastant justeta...aissss

5 comentaris:

Jaume ha dit...

Ai Xesca... Com diuen en foraster A LO HECHO, PECHO... No sé si dir-te que has fet bé o malament. Però sí que has fet allò que has volgut. I la vida és massa curta i difícil (recorda que als homes ens haurien de matar a tots...) com perquè li facis voltes a una decisió ja presa. Presa sopesant els pros i els contres! Per tant, equivocada no ho és. Si per tu allò més important són els doblers, t'has equivocada. Però per tu, Xesca, allò més important, allò que t'umpl no són els doblers, sinó sentir-te a pler amb tot allò que fas o puguis fer. I si agafar aquesta feina no te permetia relaxar-te, fer una caminadeta, anar a fer un bon soparet, anar a entrenar les cordes vocals o anar a fer caminar els gegants taujans... Crec que has encertat! Entenc perfectament la teva decisió. O feina i doblers, o més poqueta feina, i menys doblers..., però una vida de molta més qualitat! I Xesca... tu ets una sibarita! A la merda sa puta feina!

Jaume ha dit...

Ah, per cert, senyo JEFE de na Xesca... Paga-li una miqueta més! Que no saps que tens una dona que val més que no et penses!

xisco ha dit...

no trob sa recepta de ses coques!!!

kelete ha dit...

Chis!!

Yo creo q lo habria hecho al reves, pero te comprendo y creo q no te has equivocado :)

Ya habran mas oportunidades y mejores!!

Muchos besos
En kelete

Pd: aqui tens la recepta de ses coques xisco:
canloi.blogspot.com/2007/02/la-coca-de-tallades.html

Suso ha dit...

Densà que faig feina tenc una cosa claríssima: el meu temps val molt més que tots els diners del mon. Curra per tenir lo que necessites i disfruta de lo que tens.

Això sí, pujada de sou per na Xesca ARA!