dimecres, 20 de juny del 2007

Feia temps que esperava aquesta cridada

i estava preparada per quan arribàs el moment. Quan s'ha identificat he respirat profundament, era ella: la directora.
Però m'ha fotut! no ha passat res del que jo m'havia preparat que passaria. No m'ha expulsat. No ha cridat. No m'ha atacat els meus punts dèbils. No m'ha retret coses de fa 10 anys. Ha traït el seu sistema. M'ha desarmat.
M'ha demanat com me trobava, com m'anava la feina, si ara les coses s'havien millorat en altres projectes, si les activitats que desenvolup al marge de la seva me funcionen, si demà vespre tenia temps per anar a la trobada perquè se preocupava per jo, perquè pensava que pot ser no me convenia carregar-me de feina més envant... m'ha desarmat.
M'ha desarmat... sí, ho ha fet...

1 comentari:

kelete ha dit...

jo hi era, em pensava q na Chis se me moria.... ara ja esta tot be crec