Com pot ser que plantar

uns gegants damunt plaça me pugui emocionar tant? Com pot ser que me posi tan histèrica amb el tema dels gegants? Com pot ser que els companys de la colla m'aguantin els moments de nervis que vaig passar? Com pot ser que en Parrec me faci bromes pesades com la de diumenge? (Parrec, cabrón!)
Diumenge passat, dia 22 d'abril, va ser l'estrena dels gegants. En Bernat i n'Eugènia, els gegants de Santa Eugènia. Per gràcia de déu, vaig exercir de cap de colla, vaig fer de public relations rebent a totes les colles convidades, presentant-me a tothom: "Hola, som na Xesca, la cap de colla dels Geganters Taujans. Moltes gràcies per haver vengut. Estam molt nerviosos. Ara acabaré de saludar a tothom i després vos explicaré com ho organitzarem tot. Estam molt contents de poder-vos tenir amb nosaltres un dia tan important, moltes gràcies".
Ho vaig comentar amb el president de l'associació de colles geganteres; tres coses me varen impressionar molt (ell ja m'havia avisat d'una):
- la plantada damunt plaça amb els aplaudiments de tothom i veure com els portadors sortien tot suats de davall els gegants. Girar-me cap a la gent i veure cares emocionades me va fer tremolar les cames.
-Acabar el primer ball dels gegants amb la nostra música. Vàrem ser elegants a més no poder. En Pep Lluís i en Joan varen estar espectaculars. Jo, com havia promés, vaig anar-me'n per no veure-ho, però vaig tornar. El trankimacin me va ajudar a no passar tanta pena. La música... ai la música! me va estirar com si fos el cant d'una sirena enmig del mar. Gràcies Xesc Crespí, ets un geni, i ho saps!
- La rebuda dels companys de les altres colles. Mai, MAI, m'hauria pensat que me podria sentir tan acollida entre tantes colles. La gent va ser increiblement agradable, atenta, simpàtica. Me vaig cansar d'abraçades, besades, encaixades de mans, donar les meves dades, apuntar el meu mail, el telféfon... Me va sorprendre, ho he de reconéixer.
En Toni, el president de l'associació de geganters, me va treure les pors, me va aconsellar, me va ensenyar i explicar mil coses, secrets, detalls. Gràcies Toni.

Dilluns dematí, de camí cap a la feina amb els ulls quasi aferrats de les peganyes i amb dificultat per caminar (mal als peus, a les cames, per tot el cos) vàries persones desconegudes me varen felicitar per la festa i per la presentació: Perdona, tu ets de Santa Eugènia, no? ahir eres la que parlava als gegants, no? Enhorabona, va ser una festa molt guapa. Quin gegant més curro que teniu! Vaja quin tros d'home!!"

Geganters Taujans: enhorabona, sou els millors! gràcies per fer màgic aquest dia. Ja veureu que serem dels millors geganters de Mallorca (després d'un parell més d'assajos, però... i de molts de crits meus). Sé que me perdonareu per ser tan creuosa, però també és part de la meva feina! Gràcies a tots!