dimarts, 17 d’abril de 2007

Arribar a Barcelona de bon dematí

és sinònim de passejada per la Boqueria.
Divendres passat vaig fer una escapadeta de les meves i arribant amb el primer avió, anant tota soleta i amb una bona aigua, la passejada pel mercat era indiscutible. També s'ha de dir que hi anava amb una doble intenció: també hi volia berenar.
Fa un parell de mesos, a la revista Descobrir Cuina, hi va aparéixer un petit reportatge sobre una de les parades més emblemàtiques de la Boqueria. El lloc de trobada de molts venedors, aturada de repartidors, descans de turistes perduts i objectiu de molts de berenadors és el bar Pinotxo. Quan vaig saber que aniria a Barcelona de prest, vaig demanar al fòrum gastronòmic en el qual hi particip, que me recomanassin un lloc per fer un bon esmorzar i, l'amic Tiriti, me va recordar la possibilitat de visitar en Juanito del Pinotxo.
D'entrada en Juanito me va oferir un xutxo de crema, que encara era calent, el primer xutxo que no m'embafa: DELICIÓS!
El cafè amb llet, un clàssic de sempre, amb la curiositat que encalentia primer la llet dins del mateix tassó de vidre i deprés el posava davall el bec de la cafetera. El sucre: de sucrera, a cullerades. També tenien sobrets amb el nom de la parada, en vaig agafar un.
Vaig tenir la sort de poder seure al tasser i vaig observar com feien feina i com en Juanito (Joan Bayén) anava rebent el bon dia de desenes de persones que passaven i ell sempre tenia una frase enginyosa que els oferia per resposta, sobretot a les senyores.
Vaig veure com un jove, que li deien Olaguer, preparava uns panets (flautes) que recordaven una xapata sense ser-ho i hi fregava tomàtiga de ramellet, oliet i a la planxa. Quan la planxa feia el seu camí, agafava una truita i la tallava per després farcir el panet calentó i tornar-lo "planxar" aquest pic obert, per encalentir la truita. Vist el procés no me'n vaig poder estar i això que jo no som massa de la verdura. Li vaig dir: "Juanito, de què és la truita?" i em respon: " de coses bones per a nenes maques".
Cada cop que els seus ulls topaven amb mi me demanava: "què?"
La truita era de ceba gairebé fosa, espinacs i pinyons. EXCEL·LENT!
Vaig demanar el compte i amb 5€ encara vaig tenir canvi.
En un moment que hi va haver poc trui, li vaig comentar que havia vist el reportatge de la revista i que només podia dir que seria la primera visita de moltes. Amb una rialla ampla va contestar: "aquí em trobaràs reina, com cada matí, amb els xuxos calents".
Quan més tard vaig tornar passar per allà, em va veure i va cridar: "Adéu, mallorquina!"

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No entiendo casi nada de lo que escribes. dentro de 2 años empiezo con el catalan.
¿Sabes que el psoe canario copio su programa electoral de ciutadans?
Mil besitos. ¿sigues tan guapa como siempre?
Juan Ig

Tiriti ha dit...

La Boqueria mai falla, és un mercat de primera i en Juanito tot un personatge!