diumenge, 18 de març de 2007

De sopar improvitzat a nit memorable

entre d'altres coses gràcies a la truita i l'amanida de tomàtiga amb sèsam i pinyons.
Hi ha dies que les coses inesperàdes són les millors. Concretament dimecres passat va passar així.
Sense cap dubte havia estat un dia llarg i dur de feina, fins i tot desanimant. Tot això fins que el meu messenger va botar amb una proposta de sopar i peli.
Sortint a les 8 de fer feina i havent d'agafar un tren, és complicat preparar segons quin sopar, i si se vol fugir de pa amb oli què hi ha millor que una bona truita?
Així va ser. Vaig passar, de camí cap a l'estació, per un TanTan a la plaça d'Espanya i hi vaig comprar mitja dotzena d'ous. La resta ho trobaria per casa.

Ingredients:
ous
patata
ceba
colflori
llet
una culleradeta de llevat químic (canari)
oli d'oliva
El secret que tenim a casa per fer la truita és un brotet de colflori tallat petit juntament amb un raig de llet i el llevat.
Com sabreu, l'ou cru pot ser una fot de problemes i convé que les truites siguin ben cuites per dedins. Per aconseguir la melositat que es perd amb l'ou cuit hi pos la llet que, juntament amb l'esponjament que aporta el llevat, fan de la truita amb ou cuit un fantàstic plaer.

L'amanida de tomàtiga no té més secret que una bona tomàtiga a punt de maduració, pelada; un Oli verge de Sóller, molt; sal maldom, creuixent; pinyons, tendres; sèsam, acabat de torrar.
Evidentment no podem oblidar que la companyia amb qui s'ha de compartir la truita és, si més no, important.