dissabte, 10 de febrer del 2007

Neu vegetal

és el que hi havia damunt la meva finestra avui dematí; flocs meravellosos d'un blanc rosat que volategen amb el vent, creant trebulins de càlidesa hivernenca.
Curiosament, les voreres cobertes de pètals de flor d'ametler me provoquen la mateixa reacció que tenc quan veig neu: ooooh, què bell! i automàticament necessit escoltar Bach, peces de clave que omplin de sons metàl·lics Can Loi.
No m'estranya que els japonesos facin festa quan els cirerers floreixen. És cruel que hi hagi gent que no hagi vist mai un ametler florit. O un cirerer. O un taronger.Jo tenc un cirerer i també tenc tarongers.
El meu corralet està ple de flors blanques. Avui no el granaré.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Si, quan veus les flors de l'ametler o del cirerer per febrer entens com és que hi ha gent que fa milers de quilòmetres per veure-les, un espectacle de colors que no té preu.